Manual de conversa

ca Fer preguntes 1   »   ps پوښتنه کول

62 [seixanta-dos]

Fer preguntes 1

Fer preguntes 1

62 [ دوه شپیته ]

62 [ دوه شپیته ]

پوښتنه کول

poǩtna kol

Tria com vols veure la traducció:   
català paixtu Engegar Més
Aprendre زده --ل ز__ ک__ ز-ه ک-ل ------- زده کول 0
زده --ل ز__ ک__ ز-ه ک-ل ------- زده کول
Els estudiants aprenen molt? ای--زده کونکي ډ---څ- --ه----؟ ا__ ز__ ک____ ډ__ څ_ ز__ ک___ ا-ا ز-ه ک-ن-ي ډ-ر څ- ز-ه ک-ي- ----------------------------- ایا زده کونکي ډیر څه زده کوي؟ 0
ای----- کون-ي-ډ---څه زده-ک--؟ ا__ ز__ ک____ ډ__ څ_ ز__ ک___ ا-ا ز-ه ک-ن-ي ډ-ر څ- ز-ه ک-ي- ----------------------------- ایا زده کونکي ډیر څه زده کوي؟
No, aprenen molt poc. نه،---- -ږ-څ----ه----. ن__ د__ ل_ څ_ ز__ ک___ ن-، د-ی ل- څ- ز-ه ک-ي- ---------------------- نه، دوی لږ څه زده کوي. 0
ن-، دو- ل---ه--د- ک--. ن__ د__ ل_ څ_ ز__ ک___ ن-، د-ی ل- څ- ز-ه ک-ي- ---------------------- نه، دوی لږ څه زده کوي.
Preguntar پوښ-نه پ_____ پ-ښ-ن- ------ پوښتنه 0
پ----ه پ_____ پ-ښ-ن- ------ پوښتنه
Feu sovint preguntes al mestre? تا---خ-ل---ل---- ---ې-پوښتنې---ئ ت___ خ__ م___ ن_ ډ___ پ_____ ک__ ت-س- خ-ل م-ل- ن- ډ-ر- پ-ښ-ن- ک-ئ -------------------------------- تاسو خپل معلم نه ډیرې پوښتنې کوئ 0
tāso---- -alm na-ḏy-ê--------ko t___ ǩ__ m___ n_ ḏ___ p_____ k_ t-s- ǩ-l m-l- n- ḏ-r- p-ǩ-n- k- ------------------------------- tāso ǩpl malm na ḏyrê poǩtnê ko
No, jo no pregunto sovint. ن-- ز- -کث---له-ه-ه ن---وښت-ه--ه---م. ن__ ز_ ا____ ل_ ه__ ن_ پ_____ ن_ ک___ ن-، ز- ا-ث-ا ل- ه-ه ن- پ-ښ-ن- ن- ک-م- ------------------------------------- نه، زه اکثرا له هغه نه پوښتنه نه کوم. 0
n- -- ā---ā -a--ǧ- na --ǩt-a -- k-m n_ z_ ā____ l_ a__ n_ p_____ n_ k__ n- z- ā-s-ā l- a-a n- p-ǩ-n- n- k-m ----------------------------------- na za āksrā la aǧa na poǩtna na kom
Respondre ځ--ب ځ___ ځ-ا- ---- ځواب 0
ځواب ځ___ ځ-ا- ---- ځواب
Respongui, si us plau. م--بان--وک----------کړ-. م______ و___ ځ___ ر_____ م-ر-ا-ی و-ړ- ځ-ا- ر-ک-ه- ------------------------ مهربانی وکړه ځواب راکړه. 0
mar-ā-- o--- d-oā- ----a m______ o___ d____ r____ m-r-ā-y o-ṟ- d-o-b r-k-a ------------------------ marbāny okṟa dzoāb rākṟa
Responc. زه-به-ځ-ا--درکړ-. ز_ ب_ ځ___ د_____ ز- ب- ځ-ا- د-ک-م- ----------------- زه به ځواب درکړم. 0
z---------- --k-m z_ b_ d____ d____ z- b- d-o-b d-k-m ----------------- za ba dzoāb drkṟm
Treballar کار ک__ ک-ر --- کار 0
کار ک__ ک-ر --- کار
Que està treballant (ell)? ا-ا-ه-ه -وس------و-؟ ا__ ه__ ا__ ک__ ک___ ا-ا ه-ه ا-س ک-ر ک-ي- -------------------- ایا هغه اوس کار کوي؟ 0
ایا---- -وس--ار-ک-ي؟ ا__ ه__ ا__ ک__ ک___ ا-ا ه-ه ا-س ک-ر ک-ي- -------------------- ایا هغه اوس کار کوي؟
Sí, està treballant. ه-،---ه او- کا----ي. ه__ ه__ ا__ ک__ ک___ ه-، ه-ه ا-س ک-ر ک-ي- -------------------- هو، هغه اوس کار کوي. 0
هو، هغه-ا-س-------ي. ه__ ه__ ا__ ک__ ک___ ه-، ه-ه ا-س ک-ر ک-ي- -------------------- هو، هغه اوس کار کوي.
Venir ر--ي ر___ ر-ځ- ---- راځي 0
راځي ر___ ر-ځ- ---- راځي
Que veniu? راځه؟ ر____ ر-ځ-؟ ----- راځه؟ 0
ر-ځ-؟ ر____ ر-ځ-؟ ----- راځه؟
Sí, arribarem immediatament. ه---موږ -ه -ل---ژ--ا-و. ه__ م__ ب_ ه___ ژ______ ه-، م-ږ ب- ه-ت- ژ-ر-ش-. ----------------------- هو، موږ به هلته ژرراشو. 0
ao m-g--a ---a žrrāšo a_ m__ b_ a___ ž_____ a- m-g b- a-t- ž-r-š- --------------------- ao mog ba alta žrrāšo
Viure ا--ېدل ا_____ ا-س-د- ------ اوسېدل 0
ا---دل ا_____ ا-س-د- ------ اوسېدل
Viviu a Berlín? ای- -اسو پ- بر-ی- -ې --سیږئ؟ ا__ ت___ پ_ ب____ ک_ ا______ ا-ا ت-س- پ- ب-ل-ن ک- ا-س-ږ-؟ ---------------------------- ایا تاسو په برلین کې اوسیږئ؟ 0
ا-ا-ت--- په ب--ین-کې ا--ی--؟ ا__ ت___ پ_ ب____ ک_ ا______ ا-ا ت-س- پ- ب-ل-ن ک- ا-س-ږ-؟ ---------------------------- ایا تاسو په برلین کې اوسیږئ؟
Sí, visc a Berlín. هو، ---په بر--ن--ې-ژوند-کو-. ه__ ز_ پ_ ب____ ک_ ژ___ ک___ ه-، ز- پ- ب-ل-ن ک- ژ-ن- ک-م- ---------------------------- هو، زه په برلین کې ژوند کوم. 0
هو- -- -- برلی-----ژو-د-کوم. ه__ ز_ پ_ ب____ ک_ ژ___ ک___ ه-، ز- پ- ب-ل-ن ک- ژ-ن- ک-م- ---------------------------- هو، زه په برلین کې ژوند کوم.

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!