Manual de conversa

ca Fer preguntes 1   »   ka კითხვის დასმა 1

62 [seixanta-dos]

Fer preguntes 1

Fer preguntes 1

62 [სამოცდაორი]

62 [samotsdaori]

კითხვის დასმა 1

k'itkhvis dasma 1

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Aprendre სწავლა ს_____ ს-ა-ლ- ------ სწავლა 0
st--a-la s_______ s-s-a-l- -------- sts'avla
Els estudiants aprenen molt? მ---ავლეე-- -ევრს-ს----ობენ? მ__________ ბ____ ს_________ მ-ს-ა-ლ-ე-ი ბ-ვ-ს ს-ა-ლ-ბ-ნ- ---------------------------- მოსწავლეები ბევრს სწავლობენ? 0
m---s-a--e-b- -ev-- st--a-l----? m____________ b____ s___________ m-s-s-a-l-e-i b-v-s s-s-a-l-b-n- -------------------------------- mosts'avleebi bevrs sts'avloben?
No, aprenen molt poc. ა------ი-ი-ც--ა--სწავლო---. ა___ ი____ ც____ ს_________ ა-ა- ი-ი-ი ც-ტ-ს ს-ა-ლ-ბ-ნ- --------------------------- არა, ისინი ცოტას სწავლობენ. 0
a----i-i---ts----- sts'-v-obe-. a___ i____ t______ s___________ a-a- i-i-i t-o-'-s s-s-a-l-b-n- ------------------------------- ara, isini tsot'as sts'avloben.
Preguntar შეკ-თხ--. შ________ შ-კ-თ-ვ-. --------- შეკითხვა. 0
sh----t-h--. s___________ s-e-'-t-h-a- ------------ shek'itkhva.
Feu sovint preguntes al mestre? ხშ-რა--ე-ითხე-ი- მ--წა-ლებ---? ხ_____ ე________ მ____________ ხ-ი-ა- ე-ი-ხ-ბ-თ მ-ს-ა-ლ-ბ-ლ-? ------------------------------ ხშირად ეკითხებით მასწავლებელს? 0
kh-hir-d----i----bit-mas---a---b---? k_______ e__________ m______________ k-s-i-a- e-'-t-h-b-t m-s-s-a-l-b-l-? ------------------------------------ khshirad ek'itkhebit masts'avlebels?
No, jo no pregunto sovint. ა----მე-მა--ხ-ირ------ვე---ხები. ა___ მ_ მ__ ხ_____ ა_ ვ_________ ა-ა- მ- მ-ს ხ-ი-ა- ა- ვ-კ-თ-ე-ი- -------------------------------- არა, მე მას ხშირად არ ვეკითხები. 0
ar-, m- --s-k-s-i----a- -e-'itk-eb-. a___ m_ m__ k_______ a_ v___________ a-a- m- m-s k-s-i-a- a- v-k-i-k-e-i- ------------------------------------ ara, me mas khshirad ar vek'itkhebi.
Respondre პასუხი პ_____ პ-ს-ხ- ------ პასუხი 0
p'a--khi p_______ p-a-u-h- -------- p'asukhi
Respongui, si us plau. მი-ა---ე-- თუ-შეიძ-ებ-. მ_________ თ_ შ________ მ-პ-ს-ხ-თ- თ- შ-ი-ლ-ბ-. ----------------------- მიპასუხეთ, თუ შეიძლება. 0
m-----u-het-------eidz--ba. m___________ t_ s__________ m-p-a-u-h-t- t- s-e-d-l-b-. --------------------------- mip'asukhet, tu sheidzleba.
Responc. ვ--სუხობ. ვ________ ვ-ა-უ-ო-. --------- ვპასუხობ. 0
vp--sukh-b. v__________ v-'-s-k-o-. ----------- vp'asukhob.
Treballar მ-შ-ო-ა მ______ მ-შ-ო-ა ------- მუშაობა 0
m--h---a m_______ m-s-a-b- -------- mushaoba
Que està treballant (ell)? ი- -ხლ- მ-შაობ-? ი_ ა___ მ_______ ი- ა-ლ- მ-შ-ო-ს- ---------------- ის ახლა მუშაობს? 0
is ak--- ---ha--s? i_ a____ m________ i- a-h-a m-s-a-b-? ------------------ is akhla mushaobs?
Sí, està treballant. დ---,-ის--ხ-ა-მუ-აო-ს. დ____ ი_ ა___ მ_______ დ-ა-, ი- ა-ლ- მ-შ-ო-ს- ---------------------- დიახ, ის ახლა მუშაობს. 0
dia--,----a-hl- -ushao-s. d_____ i_ a____ m________ d-a-h- i- a-h-a m-s-a-b-. ------------------------- diakh, is akhla mushaobs.
Venir მ--ვლა მ_____ მ-ს-ლ- ------ მოსვლა 0
m-s-la m_____ m-s-l- ------ mosvla
Que veniu? მო-იხარ-? მ________ მ-დ-ხ-რ-? --------- მოდიხართ? 0
m-d--ha--? m_________ m-d-k-a-t- ---------- modikhart?
Sí, arribarem immediatament. დიახ,-ჩ--ნ-ახლა---მო--ლ-. დ____ ჩ___ ა_____ მ______ დ-ა-, ჩ-ე- ა-ლ-ვ- მ-ვ-ლ-. ------------------------- დიახ, ჩვენ ახლავე მოვალთ. 0
d-ak-- c-ven-ak-l-v--m-v---. d_____ c____ a______ m______ d-a-h- c-v-n a-h-a-e m-v-l-. ---------------------------- diakh, chven akhlave movalt.
Viure ც--ვრე-ა ც_______ ც-ო-რ-ბ- -------- ცხოვრება 0
t----vr--a t_________ t-k-o-r-b- ---------- tskhovreba
Viviu a Berlín? თქ-ე- ბ-რლი-შ---ხო-რობთ? თ____ ბ_______ ც________ თ-ვ-ნ ბ-რ-ი-შ- ც-ო-რ-ბ-? ------------------------ თქვენ ბერლინში ცხოვრობთ? 0
tk----berlinshi-tsk-o---bt? t____ b________ t__________ t-v-n b-r-i-s-i t-k-o-r-b-? --------------------------- tkven berlinshi tskhovrobt?
Sí, visc a Berlín. დ-ახ,--ე-ბერლინ-ი ვც---რობ. დ____ მ_ ბ_______ ვ________ დ-ა-, მ- ბ-რ-ი-შ- ვ-ხ-ვ-ო-. --------------------------- დიახ, მე ბერლინში ვცხოვრობ. 0
dia-h--m- b---------v--kh-v-ob. d_____ m_ b________ v__________ d-a-h- m- b-r-i-s-i v-s-h-v-o-. ------------------------------- diakh, me berlinshi vtskhovrob.

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!