Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   pa ਕੁਝ ਚੰਗਾ ਲੱਗਣਾ

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [ਸੱਤਰ]

70 [Satara]

ਕੁਝ ਚੰਗਾ ਲੱਗਣਾ

kujha cagā lagaṇā

Tria com vols veure la traducció:   
català punjabi Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? ਕ- --ਸੀਂ -ਿਗਰਟ-ਪੀ-ੀ-ਹੈ? ਕੀ ਤੁ_ ਸਿ___ ਪੀ_ ਹੈ_ ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਸ-ਗ-ਟ ਪ-ਣ- ਹ-? ----------------------- ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਸਿਗਰਟ ਪੀਣੀ ਹੈ? 0
k---us-ṁ --g-ra-- -ī-ī ha-? k_ t____ s_______ p___ h___ k- t-s-ṁ s-g-r-ṭ- p-ṇ- h-i- --------------------------- kī tusīṁ sigaraṭa pīṇī hai?
Que li agradaria ballar a vostè? ਕੀ ਤ---ਂ----ਣ---ੈ? ਕੀ ਤੁ_ ਨੱ__ ਹੈ_ ਕ- ਤ-ਸ-ਂ ਨ-ਚ-ਾ ਹ-? ------------------ ਕੀ ਤੁਸੀਂ ਨੱਚਣਾ ਹੈ? 0
Kī ------n-caṇ- -ai? K_ t____ n_____ h___ K- t-s-ṁ n-c-ṇ- h-i- -------------------- Kī tusīṁ nacaṇā hai?
Que li agradaria passejar a vostè? ਕੀ--ੂੰ-ਟ-ਿ--ਾ --ਹੁੰਦ- --ਚਾ------ਹ-ਂ? ਕੀ ਤੂੰ ਟ___ ਚਾ__ / ਚਾ__ ਹੈਂ_ ਕ- ਤ-ੰ ਟ-ਿ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- ------------------------------------ ਕੀ ਤੂੰ ਟਹਿਲਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹੈਂ? 0
Kī -ū-ṭ-h------cāh-d----āh-d- -ai-? K_ t_ ṭ_______ c______ c_____ h____ K- t- ṭ-h-l-ṇ- c-h-d-/ c-h-d- h-i-? ----------------------------------- Kī tū ṭahilaṇā cāhudā/ cāhudī haiṁ?
M’agradaria fumar. ਮ-ਂ ਸਿਗ-ਟ-ਪੀ---ਹ-। ਮੈਂ ਸਿ___ ਪੀ_ ਹੈ_ ਮ-ਂ ਸ-ਗ-ਟ ਪ-ਣ- ਹ-। ------------------ ਮੈਂ ਸਿਗਰਟ ਪੀਣੀ ਹੈ। 0
M-i--s-g-ra-- pī-ī h--. M___ s_______ p___ h___ M-i- s-g-r-ṭ- p-ṇ- h-i- ----------------------- Maiṁ sigaraṭa pīṇī hai.
Voldries un cigarret? ਕ---ੈਨੂ---ਿ--- ਚ-ਹੀ-ੀ ਹੈ? ਕੀ ਤੈ_ ਸਿ___ ਚਾ__ ਹੈ_ ਕ- ਤ-ਨ-ੰ ਸ-ਗ-ਟ ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-? ------------------------- ਕੀ ਤੈਨੂੰ ਸਿਗਰਟ ਚਾਹੀਦੀ ਹੈ? 0
K--t-in---iga-aṭ- --h-dī----? K_ t____ s_______ c_____ h___ K- t-i-ū s-g-r-ṭ- c-h-d- h-i- ----------------------------- Kī tainū sigaraṭa cāhīdī hai?
(Ell) voldria foc. ਉਸ-ੂ- --ਲਗਾ---ਲਈ ਕ-ਝ-----ਦਾ --? ਉ__ ਸੁ____ ਲ_ ਕੁ_ ਚਾ__ ਹੈ_ ਉ-ਨ-ੰ ਸ-ਲ-ਾ-ਣ ਲ- ਕ-ਝ ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-? ------------------------------- ਉਸਨੂੰ ਸੁਲਗਾੳਣ ਲਈ ਕੁਝ ਚਾਹੀਦਾ ਹੈ? 0
Usa-- ----gā-a--a-ī k-j-a-c----ā -ai? U____ s_______ l___ k____ c_____ h___ U-a-ū s-l-g-ṇ- l-'- k-j-a c-h-d- h-i- ------------------------------------- Usanū sulagāṇa la'ī kujha cāhīdā hai?
M’agradaria beure alguna cosa. ਮੈ---ੁਝ -ੀਣਾ -ਾਹ-ੰ-ਾ---ਚ--------ਾ-। ਮੈਂ ਕੁ_ ਪੀ_ ਚਾ__ / ਚਾ__ ਹਾਂ_ ਮ-ਂ ਕ-ਝ ਪ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- ----------------------------------- ਮੈਂ ਕੁਝ ਪੀਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹਾਂ। 0
M-iṁ---j-- pī-----hu-ā/--ā---ī-h--. M___ k____ p___ c______ c_____ h___ M-i- k-j-a p-ṇ- c-h-d-/ c-h-d- h-ṁ- ----------------------------------- Maiṁ kujha pīṇā cāhudā/ cāhudī hāṁ.
M’agradaria menjar alguna cosa. ਮੈਂ-ਕ---ਖ-ਣਾ -ਾਹ-ੰ---/ -ਾਹ---- ਹ-ਂ। ਮੈਂ ਕੁ_ ਖਾ_ ਚਾ__ / ਚਾ__ ਹਾਂ_ ਮ-ਂ ਕ-ਝ ਖ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- ----------------------------------- ਮੈਂ ਕੁਝ ਖਾਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹਾਂ। 0
M-i---u-ha-kh--ā c-h-----c-h----hāṁ. M___ k____ k____ c______ c_____ h___ M-i- k-j-a k-ā-ā c-h-d-/ c-h-d- h-ṁ- ------------------------------------ Maiṁ kujha khāṇā cāhudā/ cāhudī hāṁ.
M’agradaria descansar una mica. ਮੈ- --ੜ੍ਹਾ-ਆਰਾ-------ਚਾਹੁ-ਦ--/-ਚ-ਹੁੰਦੀ-ਹਾ-। ਮੈਂ ਥੋ__ ਆ__ ਕ__ ਚਾ__ / ਚਾ__ ਹਾਂ_ ਮ-ਂ ਥ-ੜ-ਹ- ਆ-ਾ- ਕ-ਨ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- ------------------------------------------- ਮੈਂ ਥੋੜ੍ਹਾ ਆਰਾਮ ਕਰਨਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹਾਂ। 0
Mai- -hōṛ-ā-ārā-----r--ā c-h-d-- c---d- --ṁ. M___ t_____ ā____ k_____ c______ c_____ h___ M-i- t-ō-h- ā-ā-a k-r-n- c-h-d-/ c-h-d- h-ṁ- -------------------------------------------- Maiṁ thōṛhā ārāma karanā cāhudā/ cāhudī hāṁ.
M’agradaria preguntar-li una cosa. ਮੈਂ ਤ-ਹ-ਨ-- ਕ-- ਪ----- ਚਾਹ---- --ਚਾਹ-ੰ-ੀ----। ਮੈਂ ਤੁ__ ਕੁ_ ਪੁੱ__ ਚਾ__ / ਚਾ__ ਹਾਂ_ ਮ-ਂ ਤ-ਹ-ਨ-ੰ ਕ-ਝ ਪ-ੱ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- --------------------------------------------- ਮੈਂ ਤੁਹਾਨੂੰ ਕੁਝ ਪੁੱਛਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹਾਂ। 0
Ma-ṁ-t---nū -uj---puc-aṇ- c--u-ā--cāhudī--āṁ. M___ t_____ k____ p______ c______ c_____ h___ M-i- t-h-n- k-j-a p-c-a-ā c-h-d-/ c-h-d- h-ṁ- --------------------------------------------- Maiṁ tuhānū kujha puchaṇā cāhudā/ cāhudī hāṁ.
M’agradaria demanar-li una cosa. ਮੈਂ-ਤ---ਨੂ--ਬੇਨਤ------ -ਾਹ-ੰ---/ -ਾਹ-ੰਦੀ-ਹ-ਂ। ਮੈਂ ਤੁ__ ਬੇ__ ਕ__ ਚਾ__ / ਚਾ__ ਹਾਂ_ ਮ-ਂ ਤ-ਹ-ਨ-ੰ ਬ-ਨ-ੀ ਕ-ਨ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- --------------------------------------------- ਮੈਂ ਤੁਹਾਨੂੰ ਬੇਨਤੀ ਕਰਨਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹਾਂ। 0
Mai--t----ū-bē--------a-- c--udā/---hudī h-ṁ. M___ t_____ b_____ k_____ c______ c_____ h___ M-i- t-h-n- b-n-t- k-r-n- c-h-d-/ c-h-d- h-ṁ- --------------------------------------------- Maiṁ tuhānū bēnatī karanā cāhudā/ cāhudī hāṁ.
M’agradaria convidar-li a una cosa. ਮੈ- -ੁ- ਸ-ਦ- -ੇ-----ਹੁੰਦਾ-------ੰ-ੀ-ਹ--। ਮੈਂ ਕੁ_ ਸੱ_ ਦੇ_ ਚਾ__ / ਚਾ__ ਹਾਂ_ ਮ-ਂ ਕ-ਝ ਸ-ਦ- ਦ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- ---------------------------------------- ਮੈਂ ਕੁਝ ਸੱਦਾ ਦੇਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹਾਂ। 0
Ma---k--ha----ā dēṇ- -āhu----c----- --ṁ. M___ k____ s___ d___ c______ c_____ h___ M-i- k-j-a s-d- d-ṇ- c-h-d-/ c-h-d- h-ṁ- ---------------------------------------- Maiṁ kujha sadā dēṇā cāhudā/ cāhudī hāṁ.
Què li agradaria prendre, si us plau? ਤ----ੀ--ਾ---ਦਾ---ਚ-ਹ--ਦ- -ੈ-? ਤੂੰ ਕੀ ਚਾ__ / ਚਾ__ ਹੈਂ_ ਤ-ੰ ਕ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- ----------------------------- ਤੂੰ ਕੀ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹੈਂ? 0
Tū-k- -āh---- cāhud--h-iṁ? T_ k_ c______ c_____ h____ T- k- c-h-d-/ c-h-d- h-i-? -------------------------- Tū kī cāhudā/ cāhudī haiṁ?
Voldria un cafè? ਕੀ ਤੂ- ਕ-ਫ--ਪੀ-ਾ---ਹੁ-ਦਾ-/ ਚਾਹ--ਦ- ਹ--? ਕੀ ਤੂੰ ਕਾ_ ਪੀ_ ਚਾ__ / ਚਾ__ ਹੈਂ_ ਕ- ਤ-ੰ ਕ-ਫ- ਪ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- --------------------------------------- ਕੀ ਤੂੰ ਕਾਫੀ ਪੀਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹੈਂ? 0
Kī -ū k-p-ī--ī-ā--ā----/ cāh--ī-h-i-? K_ t_ k____ p___ c______ c_____ h____ K- t- k-p-ī p-ṇ- c-h-d-/ c-h-d- h-i-? ------------------------------------- Kī tū kāphī pīṇā cāhudā/ cāhudī haiṁ?
O preferiria un te? ਜ-------ਚਾ--ਪੀ-ਾ-ਚਾਹ-ੰਦਾ / --ਹ-ੰਦੀ ਹੈਂ? ਜਾਂ ਤੂੰ ਚਾ_ ਪੀ_ ਚਾ__ / ਚਾ__ ਹੈਂ_ ਜ-ਂ ਤ-ੰ ਚ-ਹ ਪ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-ਂ- --------------------------------------- ਜਾਂ ਤੂੰ ਚਾਹ ਪੀਣਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹੈਂ? 0
Jā- tū cā-a -īṇā-cāh-d-- ----d- --iṁ? J__ t_ c___ p___ c______ c_____ h____ J-ṁ t- c-h- p-ṇ- c-h-d-/ c-h-d- h-i-? ------------------------------------- Jāṁ tū cāha pīṇā cāhudā/ cāhudī haiṁ?
Ens agradaria anar a casa. ਅਸੀਂ ਘਰ ---- -ਾ-ੁ--- /--------ਆਂ-ਹਾ-। ਅ_ ਘ_ ਜਾ_ ਚਾ__ / ਚਾ___ ਹਾਂ_ ਅ-ੀ- ਘ- ਜ-ਣ- ਚ-ਹ-ੰ-ੇ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ-ਂ ਹ-ਂ- ------------------------------------- ਅਸੀਂ ਘਰ ਜਾਣਾ ਚਾਹੁੰਦੇ / ਚਾਹੁੰਦੀਆਂ ਹਾਂ। 0
A--- gh--a-j--ā -ā--dē/ --hud-'ā--h-ṁ. A___ g____ j___ c______ c________ h___ A-ī- g-a-a j-ṇ- c-h-d-/ c-h-d-'-ṁ h-ṁ- -------------------------------------- Asīṁ ghara jāṇā cāhudē/ cāhudī'āṁ hāṁ.
Voleu un taxi? ਕ--ਤ-ਨੂ---ੈਕ-- --ਹੀ-----? ਕੀ ਤੈ_ ਟੈ__ ਚਾ__ ਹੈ_ ਕ- ਤ-ਨ-ੰ ਟ-ਕ-ੀ ਚ-ਹ-ਦ- ਹ-? ------------------------- ਕੀ ਤੈਨੂੰ ਟੈਕਸੀ ਚਾਹੀਦੀ ਹੈ? 0
Kī tai-- -----s- -āh-d- ha-? K_ t____ ṭ______ c_____ h___ K- t-i-ū ṭ-i-a-ī c-h-d- h-i- ---------------------------- Kī tainū ṭaikasī cāhīdī hai?
Voldrien trucar per telèfon. ਉਹ ਟ--ੀਫ-ਨ--ਰਨਾ ---ੁੰਦ-----ਾ--ੰ-ੀ ਹੈ। ਉ_ ਟੈ___ ਕ__ ਚਾ__ / ਚਾ__ ਹੈ_ ਉ- ਟ-ਲ-ਫ-ਨ ਕ-ਨ- ਚ-ਹ-ੰ-ਾ / ਚ-ਹ-ੰ-ੀ ਹ-। ------------------------------------- ਉਹ ਟੈਲੀਫੋਨ ਕਰਨਾ ਚਾਹੁੰਦਾ / ਚਾਹੁੰਦੀ ਹੈ। 0
Uh---ail-p-ōn---ar-nā-c---dā- cā--dī ha-. U__ ṭ_________ k_____ c______ c_____ h___ U-a ṭ-i-ī-h-n- k-r-n- c-h-d-/ c-h-d- h-i- ----------------------------------------- Uha ṭailīphōna karanā cāhudā/ cāhudī hai.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + punjabi (1-100) MP3 punjabi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...